Las apropiaciones en el hip-hop, el sampling

Siguiendo con la temática de la música, en este caso, creo que es interesante comentar la utilización del llamado sample, o muestreo, entendido como apropiación de un fragmento o muestra extraída de un sonido grabado con anterioridad y reutilizado para crear un instrumento o una nueva grabación. Esta muestra es conseguida a través del sampler, instrumento musical electrónico que recoge grabaciones, samples,  para luego ser reproducidos y modificados, actualmente mediante programas informáticos. 

Watch out, we got a badass over here

Una de les mostres més extremes d’apropiacionisme actual no la trobem dins dels museus ni galeries. Tampoc està realitzada per cap artista conegut o desconegut. Es tracta d’un element que ha crescut tant dins  la cultura d’Internet actual que actua casi amb vida pròpia, fluctuant i evolucionant al llarg del temps, mantenint-se similar a un moviment artístic sense artistes que faria les delícies de la post-fotografia i Joan Fontcuberta. Estem parlant del fenomen dels memes.

Grumpy cat, un dels últims memes que han aparegut.

MOPE

Com ja hem vist no només dins el món de la pintura i fotografia podem trobar exemples apropiacionistes, el nombre d’artistes que se n’han servit en altres disciplines s’ha multiplicant durant les últimes dècades. Dins el camp de la música l’ús de temes d’altres compositors s’ha dut a terme durant un llarg temps, com en el cas de les estructures bàsiques en que coincideixen les improvisacions de jazz o l’aparició de la música electrònica durant el segle passat, que  va donar un nou sentit a tot aquest concepte.

La cançó que presento tot seguit segueix aquesta estela i serveix com a exemple de les diferents significacions i formats que se li poden donar a l’apropiacionisme, no entenent-los només dins del format d’obra clàssica. En aquest cas l’obra es “Mope”, del grup de rap/hip-hop americà The bloodhound gang, i poques coses podriem trobat tant allunyades del concepte d'obra d'art de museu com aquest tema.

Plagi o apropiació?

Com surt explicat en el primer post, la diferència entre aquests dos conceptes rau en el fet que  es reconegui que t’has apropiat del material d’una altra persona per tal de re contextualitzar-lo en la teva obra pròpia fent d’aquest fet una part important sense la qual la peça no tindria el mateix o complet significat que se li vol donar. Quan acusem algú de plagi, és perquè s’ha apropiat de l’obra d’algú fent-la passar per idea seva original amb l’objectiu de treure’n un benefici propi. Ja que de moment hem observat alguns casos d’apropiacionisme en l’art plàstic, anem a veure una comparació entre possibles plagis i apropiacions en el món de la música.

El graffiti con carácter efímero y la apropiación de la obra de Banksy

En la anterior entrada se muestra de una forma general a Banksy como personaje y a su trabajo de apropiación, admirado por muchos gracias a su arte y su forma de luchar contra el mismo sistema. Sin embargo, después de adquirir cierta fama e introducirse en el mercado del arte, el artista ha sido criticado y ha provocado desilusión en la gente que le seguía. 
En esta entrada mostraré dos ejemplos en los cuales Banksy es criticado, ya sea por la falta de respeto hacia otros graffiteros o por "vender su alma al diablo" al introducirse en el gran negocio que tanto ha criticado.

Banksy, 1980

Nos sumergimos en el mundo del street art, y en concreto de Banksy, un artista que ha dado mucho que hablar tanto en las calles como en el ámbito artístico. Un nombre difícil de asociar a un rostro, a una identidad concreta, ya que ésta se encuentra oculta. Relacionado con un estilo, una forma de vida, un lenguaje y unos ideales, el graffitero ha sido cuestionado y criticado por muchos a causa de la venta de sus obras a un precio muy elevado, teniendo en cuenta su crítica hacia el negocio del arte. Sin embargo, centraremos la atención en esta entrada en su trabajo de apropiación.

From here on_ d’ara en endavant

En l’exposició From here on establerta a Arts Santa Mònica des del 21 de febrer fins al 13 d’abril de 2013, podem observar una gran quantitat d’exemples d’obres produïdes amb una base apropiacionista.

Obey,Shepard Fairey 1989

L'obra de Shepard Fairey ens acosta a l'art contemporani actual, ja que les seves accions es duen a terme dins del marc d'actualitat que vivim en aquest moment. Estudiant casos com aquest, ens adonem que avui dia l'apropiacionisme es una de les bases més utilitzades a l'hora de la creació d'art, sigui en l'entorn plàstic com en el musical com veurem més endavant. 

Obey, Shepard Fairey, 1989

De Kooning borrat 1953, Robert Rauschenberg

En el primer cas, veiem un dels més famosos casos d’apropiacionisme en la història de l’art contemporani, introduint així la nostra línia de recerca des d’un punt de vista més estrictament artístic, per més endavant avançar en direcció a la cultura pop més actual que ens envolta diàriament. Com a fonament, estudiem l’obra de Rauschenberg De Kooning borrat. En aquesta obra, podem debatre la idea d’apropiacionisme com un acte vandàlic, ja que una acció tant polèmica com manipular una obra d’un dels artistes més consagrats de l’expressionisme abstracte americà, va ser un motiu d’escandalització per a molts.

De Kooning borrat 1953, per Robert Rauschenberg

De Kooning borrat 1953, Robert Rauschenberg

Apropiacionisme

El món de l’art sempre ha sigut una dimensió molt autoreferencial i en molts de casos s’ha basat en la repetició de determinats esquemes per a crear les seves obres. Qualsevol moviment d’àmbit artístic es basa en les característiques de peces anteriors que funcionen com cànon. L’apropiacionisme porta aquesta relació fins al seu extrem agafant obres completes per reutilitzar-les. No parlaríem d’inspiració en altres artistes sinó de la utilització total d’aquestes i la seva posterior modificació.