Watch out, we got a badass over here

Una de les mostres més extremes d’apropiacionisme actual no la trobem dins dels museus ni galeries. Tampoc està realitzada per cap artista conegut o desconegut. Es tracta d’un element que ha crescut tant dins  la cultura d’Internet actual que actua casi amb vida pròpia, fluctuant i evolucionant al llarg del temps, mantenint-se similar a un moviment artístic sense artistes que faria les delícies de la post-fotografia i Joan Fontcuberta. Estem parlant del fenomen dels memes.

Grumpy cat, un dels últims memes que han aparegut.

Un meme(pron.: /ˈmiːm/) és un terme derivat de la paraula gregra mimeme(cosa imitada) i encunyat per l’etòleg Richard Dawkins per referir-se a “una idea, comportament o estil que s’estén d’una persona a una altre dins d’una cultura”. El concepte de moda o les frases fetes serien alguns exemples d’aquests elements. El gen egoista és el primer escrit on se’n fa referència com a teoria social.
Fora dels cercles acadèmics, i concretament dins del món virtual, la paraula meme es sol referir a un altre tipus d’element. Els memes són imatges, idees o vídeos de to humorístic que s’intercanvien i es creen entre usuaris d’internet múltiples vegades. Cada persona pot fer la seva pròpia variació del concepte, que normalment es basa en una imatge i un petit text. L’autoria és un element que queda invalidat, ja que l’objectiu es que la imatge obtingui múltiples variacions i s’estengui el màxim possible. Per posar un exemple, un dels primers memes del que es té constància és “All your bases are belong to us”, frase inclosa dins una pèssima traducció a l’anglès del videojoc japonès Zero Wing(1998). La imatge amb aquesta frase va ser penjada dins d’una web de cites de videjocs i ràpidament va ser compartit entre un gran nombre de persones. La frase va agradar i van començar a aparèixer versions recontextualitzades.

Original All your bases are belong to us.

Variació apareguda més tard.

Ara mateix trobem memes de pràcticament qualsevol cosa(els preferits d’Internet inclouen gats i Kim Jong-Un ) que segueixen el mateix esquema: una imatge apropiada juntament amb un text que fa una broma recurrent( la repetició és un dels elements claus) però interpretada segons l’usuari que la crea. En el cas de vídeos passa el mateix, serveixi com exemple l’infame Harlem Shake.

El procés de la seva creació és totalment incontrolable, imprevisible i va fluint segons quin element capta l’interès de la gran massa internauta i decideix començar a fer-ne versions. Tant és així que un dels últims elements en triomfar a la web han sigut cançons intercalades amb crits de cabres sonant com a persones. 

S’ha descobert que els crits de cabra són manipulats i realment no belen d’aquesta manera.

L’únic element que tenen en comú els elements apropiats és que han sigut notícia dins d’internet i s’ha decidit explotar-los.  Per a relacionar-lo amb la idea de l’apropacionisme utilitzarem el meme “60’s Spiderman” com a exemple.

Totes aquestes imatges pertanyen a la sèrie The amazing Spiderman emesa al 1967. El show va guanyar popularitat quan Marvel el va tornar a emetre al 2009 a la seva web. Els fans van començar a penjar les imatges més destacades de cada episodi a la web 4chan i va aparèixer una thread anomenada “Spiderman on his day off”. Dins s’hi agrupaven imatges de l’episodi amb un text que en canviava el significat i li donava un to d’humor absurd.

A partir d’aquí la moda es va anar expandint, i regularment segueixen apareixent per diverses webs com Memebase o 9gag imatges d’aquest meme.

La principal diferenciació que en podríem fer comparat amb altres tipus de representació arpopiacionista és que si en els exemples anteriors  diversos artistes utilitzaven peces d’altres per a conformar una de pròpia, aquí el que veiem és que el conjunt d’usuaris d’internet “roba” un element(sigui de la cultura pop, un nou ball que ha aparegut, etc.) i li dona un nou significat que es va conformant i definint cada cop que una nova re-interpretació es penja. Una sola imatge per si sola no funciona com a meme, s’ha d’entendre com a un conjunt d’elements que actuen com a un eixam,  petits elements que funcionen com a un tot.

És interessant també el cicle de vida que presenten els memes. Quasi com un organisme viu tenen un punt on neixen d’un referent, es crea una primera imatge o vídeo, aquesta es comparteix i se’n fan diferents variacions, se'n produeix una sobresaturació(l’internet no té mesura) i lentament va desapareixent fins a morir. D’un element sovint banal, l’Internet és capaç de crear-ne tot un seguit d’objectes apropiats que mesuren les reaccions, pensaments i inquietuds de la gran majoria d’usuaris que l’utilitzen en una clau de sàtira sense restriccions. Tampoc s’ha d’entendre només als que creen les imatges com úniques persones que formen part de l’aparició del meme, ja que tota aquella gent que el comparteix a través de facebook, twitter, whatsapp i altres webs també passa formar part de la maquinaria d’aquest tipus d’acte. Més que de la desaparició de l’artista, aquí podríem parlar de la transformació de cada un en creador al contribuir i modificar l'obra.

El concepte de plagi queda desterrat al no haver-hi ni autors que n’agafin el crèdit ni voluntat d’utilitzar el meme com a obra de profit pròpia, fins i tot en els casos en que s’agafen elements directes de pel·lícules com dins de Never have I been so wrong. És per aquests motius que considero el fenomen dels memes com una expressió massiva d’apropiacionisme aplicada a tots els racons de la societat realitzada pels mateixos ciutadans a l’agafar qualsevol element del seu món i transformar-lo en una eina per a expressar diverses idees sense cap mena de filtre ni censura.

Tot seguit incloc diversos exemples de memes. 

The most interesting man in the world, apareguit dins dels anuncis de cervesa XX:

Haters gonna hate, sorgit a partir de la cançó Playas gon' play: