Obey,Shepard Fairey 1989

L'obra de Shepard Fairey ens acosta a l'art contemporani actual, ja que les seves accions es duen a terme dins del marc d'actualitat que vivim en aquest moment. Estudiant casos com aquest, ens adonem que avui dia l'apropiacionisme es una de les bases més utilitzades a l'hora de la creació d'art, sigui en l'entorn plàstic com en el musical com veurem més endavant. 

Obey, Shepard Fairey, 1989

Shepard Fairey nascut al 1970 a Charleston, Carolina del sud, Estats Units, és un dissenyador gràfic famós pels seus adhesius amb la imatge del lluitador televisiu André The Giant i pels seus dissenys que prenen elements del cartellisme de propaganda política a mitjan del segle XX.

Obey, revindica l’espai públic com a marc principal per la vida artística i cultural. La seva situació és controvertida, ja que per una banda, trobem el famós dissenyador gràfic amb grans clients com Adidas, Black Eyed Peas, Public Enemy o Sepultura, i per l’altra, l’artista urbà perseguit i denunciat per vandalisme en varies ciutats del món. Aquesta polèmica però, és un tema obert en molts casos d’artistes graffiters o de carrer, tal com en el de Banksy del qual parlarem més endavant.

En aquesta obra, Fairey s’apropia de la imatge del rostre d’Andre el Gegant altament contrastada quasi com si fos un símbol on se n’intueixen els trets generals de la fisonomia i utilitza l’espai públic com a via de distribució. Començant primer repartint els adhesius gratuïtament i seguint penjant-los en forma de pòster enganxats a les parets dels carrers, es va convertint poc a poc en una icona de la cultura popular contemporània.

Més endavant, va anar afegint un lema a les imatges que deia “GIANT HAS A POSSE”, que significaria “El Gegant té una colla” però poc a poc, Fairey va començar a incloure un punt de vista més crític al sistema o filosofia social, i va incloure la paraula OBEY (obeeix) en les composicions.

Adhesiu amb el lema Andre “The Giant has a posse”

Pòsters al carrer amb el lema “Obey Giant”

La seva intenció a l’hora de crear aquesta icona i fer-ne de la distribució un punt clau en el significat, era provocar una reacció en la gent. En les seves pròpies paraules: “la gent no està acostumada a veure anuncis o propaganda els motius dels quals no siguin obvis, les trobades freqüents i novelles provoquen pensament i possible frustració, i en qualsevol cas revitalitza la percepció i l’atenció de l’espectador en els detalls.”

Així doncs podríem dir que Obey és més un moviment que una sola obra, on s’inclouen els elements d’apropiació de la imatge d’una figura pública, la presa dels carrers com a mitjà d’exposició, el repartiment d’adhesius, etc. És una idea, un símbol de pop art contemporani.

Posteriorment, Shepard ha ampliat l’extensió de la seva obra com a dissenyador amb obres urbanes arreu del món. Mantenint l’estètica d’art pop combinada amb els cartells militars russos del segle XX o el còmic americà, ha seguit amb els cartells gegants amb els quals folra les parets dels carrers. Una d’aquestes obres amb una implicació més política pot ser el tant famós cartell d’Obama durant la seva campanya presidencial.

Pòster de Barack Obama amb el ròtol “Hope”,2008