De Kooning borrat 1953, Robert Rauschenberg

En el primer cas, veiem un dels més famosos casos d’apropiacionisme en la història de l’art contemporani, introduint així la nostra línia de recerca des d’un punt de vista més estrictament artístic, per més endavant avançar en direcció a la cultura pop més actual que ens envolta diàriament. Com a fonament, estudiem l’obra de Rauschenberg De Kooning borrat. En aquesta obra, podem debatre la idea d’apropiacionisme com un acte vandàlic, ja que una acció tant polèmica com manipular una obra d’un dels artistes més consagrats de l’expressionisme abstracte americà, va ser un motiu d’escandalització per a molts.

De Kooning borrat 1953, per Robert Rauschenberg

De Kooning borrat 1953, Robert Rauschenberg

Robert Rauschenberg (1925, Port Arthur, Texas - 2008 Florida) fou un artista americà que va aconseguir notorietat a partir de 1950 durant la transició de l’expressionisme abstracte al Pop-art, sent així un dels principals representants d’aquest estil al seu país.

Començant incorporant-se al cercle de l’expressionisme abstracte, passant pel Black Mountain college (tal com Josef Albers o John Cage), acaba més interessat en la fotografia experimental, el collage o el ready-made.

Rauschenberg és característic per la seva posició recelosa davant la unanimitat d’estil pictòric que era establerta com a universal en l’expressionisme abstracte, defensant així la poca importància del gest personal de l’artista, com justament intenta demostrar en aquesta obra.

Per realitzar aquesta peça, Rauschenberg demana un dibuix a Willem De Kooning i l’esborra, posa una plaqueta amb el text “Erased De Kooning drawing, Robert Rauschenberg 1953” i deixa a tothom bocabadat.

Ell sempre va sentir una fascinació pels expressionistes, però en aquest punt es desplaça. Pels expressionistes dibuixar és deixar la marca de l’artista, esborrar, el contrari. Ell s’enfronta a aquesta idea, apropiant-se d’un dibuix del major representant de l’expressionisme abstracte del moment i demostrant així el seu punt de vista on dibuixar no ha de deixar necessàriament la marca personal de l’artista. És una confrontació directa amb l’estil hegemònic de l’expressionisme, l’alliberació de la figura del “Gran Mestre”.

A continuació, adjunto un breu vídeo on podem observar l’artista explicant tal com si fos una anècdota, el perquè d’aquesta obra i com va aconseguir el dibuix de De Kooning.